Aquest semestre tinc la sort (o no) de seguir un curs a cada una de les mencionades universitats. Sort perquè està molt bé i molt maco creuar el riu de tant en tant, i no tanta perquè els serveis de transport de Boston i Cambridge no és que siguin cap meravella: Harvard - BU a peu: 40 minuts. En metro: 45. A l'estiu, molt bé, però ara, tampoc ve molt de gust caminar 45 minuts pel riu, que és molt maco, però molt ventós...
BU (on a part de viure curso international finance i Macro): el departament està ubicat en un edifici vell, antic i històric (200 anys, tota una relíquia als USofA). Quan estem a 10 sota zero, hem d'obrir les finestres dels despatxos perquè per allí passen les tuberies i es converteixen en pures saunes. Llavors podem deixar la coke (zero, of course) a fora perquè es mantingui ben fresqueta. A les aules, si hi ha projector és molta sort, i en general, cadires de fusta amb tauleta incorporada, o taules inclinades on cal fer malabarismes per escriure. Per adobar-ho, en nombroses ocasions ens hem trobat animalons (ratolins, aranyotes,...) compartint vida intel.lectual entre les parets del departament. Amb prou feines hi ha màquines de cafè o begudes, i si n'hi ha, mai van gaire bé.
HARVARD (història): Per començar, el cafè és gratis, i la xocolata, i les galetes. Les cadires són totes amb rodes i recolzament de braços. No falta mai cap projector. Dos professors per classe (almenys al nostre curs). Temperatura sempre perfecta. Internet gratis pertot.
MIT (political economy): no només el cafè, sinó la macedònia, els croissants, els caramels i les xocolatines abunden a les 9 del matí, free of charge, of course. Aules espaioses, laptops per tot arreu, edificis lluminosos. Cada pregunta és acompanyada per un 'this is an excellent question' del professor (daron acemoglu, un mestre).
Com diu el Gabriele (BU, fa el curs amb mi al MIT també), després els del MIT surten del MIT pensant que són déus, i , la veritat, no m'estranya, perquè , evidentment, el 90% de les preguntes que fan ni les entenc, però el 10% que desxifro, home, la veritat, molt afinades no són, i sempre van acompanyades de la coletilla 'this is an extraordinary point...'
Serà enveja nostra, o potser els tenen molt mimats?
BU (on a part de viure curso international finance i Macro): el departament està ubicat en un edifici vell, antic i històric (200 anys, tota una relíquia als USofA). Quan estem a 10 sota zero, hem d'obrir les finestres dels despatxos perquè per allí passen les tuberies i es converteixen en pures saunes. Llavors podem deixar la coke (zero, of course) a fora perquè es mantingui ben fresqueta. A les aules, si hi ha projector és molta sort, i en general, cadires de fusta amb tauleta incorporada, o taules inclinades on cal fer malabarismes per escriure. Per adobar-ho, en nombroses ocasions ens hem trobat animalons (ratolins, aranyotes,...) compartint vida intel.lectual entre les parets del departament. Amb prou feines hi ha màquines de cafè o begudes, i si n'hi ha, mai van gaire bé.
HARVARD (història): Per començar, el cafè és gratis, i la xocolata, i les galetes. Les cadires són totes amb rodes i recolzament de braços. No falta mai cap projector. Dos professors per classe (almenys al nostre curs). Temperatura sempre perfecta. Internet gratis pertot.
MIT (political economy): no només el cafè, sinó la macedònia, els croissants, els caramels i les xocolatines abunden a les 9 del matí, free of charge, of course. Aules espaioses, laptops per tot arreu, edificis lluminosos. Cada pregunta és acompanyada per un 'this is an excellent question' del professor (daron acemoglu, un mestre).
Com diu el Gabriele (BU, fa el curs amb mi al MIT també), després els del MIT surten del MIT pensant que són déus, i , la veritat, no m'estranya, perquè , evidentment, el 90% de les preguntes que fan ni les entenc, però el 10% que desxifro, home, la veritat, molt afinades no són, i sempre van acompanyades de la coletilla 'this is an extraordinary point...'
Serà enveja nostra, o potser els tenen molt mimats?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada