19/7/09

Denver, CO: de bodes, birra i arquitectura


Ara fa més d'un any que no escric pas al blog. Així que donada la manca d'entrenament no m'extendré pas gaire, només per descriure la meva visita llampec a l'oest d'aquest país. No pas llunyà oest (això toca el mes que ve) sinó 'només' a meitat de camí: Colorado.

Colorado, si no m'equivoco, és l'únic estat exactament quadrangular de tots els EUA. Limita amb Arizona, New Mexico i Oklahoma pel sud (per tant, no fa frontera amb Texas), Kansas a l'est, Nebraska i Wyoming al nord, i Utah a l'oest. I així, com l'estat, la seva ciutat principal (alhora que capital, cosa que no sol succeir als EUA) és també un homenatge a la quadricularitat. Enrieu-vos de Barcelona. Són kilòmetres i kilòmetres de carrers amb cruïlles d'angle recte. Però sense cap mena de claustrofòbia. Les 'illes' són potser de 200 metres de llarg, i els carrers 4 vegades més amples que els de l'eixample. I òbviament, els edificis més baixos. Si quelcom no els falta a Denver és espai. Per la qual cosa em pregunto perquè tenen l'aeroport a més de 20 kilòmetres si l'haguessin pogut construir al llindar mateix de la ciutat, sinó dins mateix.

Què hi feia jo a Colorado? vaig anar-hi per la boda de l'Adam. Vaig arribar un divendres nit i m'hi vaig estar fins diumenge al matí, així que molt molt tampoc no vaig poder veure. Però suficient com per endur-me una idea no molt equivocada del que és la ciutat.

Divendres nit vaig dormir de fet a Castle Rock, Colorado, a uns 20 km al sud de Denver, a casa els pares de l'Adam. No pas a un poblet bucòlic sinó en una urbanització d'aquestes iankees, per entrar a la qual necessites un codi per passar la tanca (està tot rodejat per una valla, com si fos Guantánamo). L'Adam mateix se'n fa creus del perquè els seus pares, tan demòcrates i progres ells, han anat a parar en un reducte republicà com aquest. Ara, val la pena, la vista des de l'habitació de l'Adam és la que trobeu a la foto principal..... jo ja pagaria uns calerons ja per poder gaudir d'aquesta vista cada matí!

Dissabte després d'esmorzar/dinar el clàssic bagel (acompanyat d'una cervesa fresca local, tot sigui dit. Nota a peu: les cerveses de l'oest americà solen ser molt hoppy i abunden les ale, o sigui que els qui no sigueu autèntics amants de la cervesa, millor abstingueu-vos) vam encaminar-nos cap a la boda, que no era a Denver sinó en un turonet situat a una hora o així de la ciutat. El paisatge, molt semblant al paisatge català, curiosament. Sí, cert, no conec noms de plantes i sóc daltònic, però tranquil.lament m'hagués cregut que estava a la Cerdanya si m'ho haguessin dit.

La boda, prou semblant a les nostres. Potser més formal i tot. El nuvi no dóna la benvinguda al personal. Tots els homes i dames d'honor van vestits iguals per l'ocasió (visca el dispendi! no sé si és igual a casa això). El pare d'ell i el d'ella fan un discurs cada un mentre les mares respectives miren i ploren. I hi ha les vows, o com es digui: declaració d'amor en públic d'ell, i d'ella, prèvies als anells. Abans de la cerimònia, cocktails. Després, sopar i ballaruca, però poca. A les 12 ja érem de tornada a l'hotel, de manera que res a veure amb les festes fins a altes hores de la matinada que ofereixen (o solen oferir) els nuvis en els casaments al principat.

Finalment, diumenge al matí, mentre el meu company d'oficina i habitació japonès, Mr Suzuki, encara roncava, vaig aprofitar per anar a fer un tomb pels voltants de l'hotel. Feia un sol espatarrant, i la calma era ABSOLUTA (recordeu: era en un hotel deluxe, al centre de la ciutat). Poquíssimes ànimes pel carrer, ara una parelleta amb el nen, ara una dona jove, ara un avi... vaig anar al cafè local (una mena d'starbucks però sense ser starbucks) on vaig menjar per tot el dia: amb una madalena i un cafè frapuccino mitjà ja vaig estar tip fins la nit. Ja no recordava la desmesura americana.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

vols dir que ÉS autèntica?
massa europea,no?

Unknown ha dit...

quan ho has dit ho he recordat: certament, un esmorzar americà pot arribar a ser el complet diari per un català :P

m'agrada que el teu company tingui nom de cotxe, i que les cerveses em recordin a les Assignatures de Lliure Elecció de la uni ;)
xiste malo donde los haya