L'educació i Corea: 15 hores al dia, i tirant

Aquí sota adjunto un article que podeu trobar clicant a

http://www.nytimes.com/2008/04/27/world/asia/27seoul.html?_r=2&hp&oref=slogin&oref=slogin

Resumint, informa sobre alguns instituts/residències d'elit a Corea on es preparen els estudiants per tal que accedeixin a universitats americanes tot dient que els estudiants es passen clavant colzes des de les 7am fins les 11pm, no practiquen esports i se'ls indueix a no tenir parella perquè és una pèrdua de temps.

Per les històries que he sentit del ByoungHo, la MyongJin i el KyoungHwan, tot plegat és més que creïble. La generació del B-hO (ell és del 70) pel que sembla encara gaudia una mica i estudiaven fort però a les tardes jugaven a fungol i etc., però la Myong, que té la meva edat, ja feia vida estudiantil clàssica coreana: a l'institut des de les 7-8 fins passat el sopar. Estudiant. Res d'excessos socials com anar al cine o de bars fins a la uni.

Adjunto aquí una part del mail que m'ha respost el K-hwan. En general, sembla un peix que es mossega la cua: tothom vol que els fills entrin a les millors unis coreanes o estrangeres, i això implica tenir millor notes que la resta: ergo, a pencar com animals. No m'estranya després veure'ls aquí fent hores com un rellotge a la biblioteca sense immutar-se ni perdre la concentració.

Education is the most serious problem in Korea.
Except a few special schools such as Daewon in the news, most of the public elementary/middle/high schools can't play their roles. Many students go to private education insitututes. In economics terms, there are huge resource wastes in Korea.^^
Probably, I think people think that the only way to change their life is to go to nice schools and get a good job. In Korea, our old generations are still remembering the poverty after the Korean war (before industrialization of Korea) and they do not want to give that POVERTY to their kids.
Many people try to solve this education fever but, still no effect.